Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/120

manan, la subjecció á que se ‘ns condemnaria fora més completa. Los catalans del Rosselló han perdut molt mes la personalitat que 'ls de la banda d' ensá dels Pirineus, y llur exemple no pot pas tentarnos. Lo temperament francés, menys idealista que 'l castellá, es tan absorvent é intolerant com aquest, y avuy per avuy molt més exigent, puig conserva encara la il-lusió de que la Fransa es la primera y única nació del món civilisat. La necessitat de la resistencia contra la absorció castellana va portarnos en un trist periodo de la nostra historia á posarnos baix la protecció del rey de Fransa; reconeixentlo com soberá de Catalunya. Lo seu domini fou curtíssim y en circunstancias molt anormals, peró aixís y tot, ja poguérem veure que haviam surtit del foch pera caure en las brasas. Y llavoras la nació francesa no havia arrivat encara á la unificació que havia de pesar luego damunt d' elta. Lo catalanisme regionalista no pot desitjar per cap islil la unió ab la Fransa, que es avuy la terra de la concentració, del uniformisme y de la exageració de la autoritat del Estat, y ho porta fins al delirant extrem de no deixarli veure, que la malaltissa debilitat quals primers efectes han sigut ferli perdre 'l lloch preeminent que ocupava, no es més que la conseqüéncia de la falta d' iniciativas particulars, sacrificadas al somni igualatari que avuy encara fa desvariejar als blanchs y als roigs, hereus los uns dels reys que hi van perdre 'l cap, y 'ls altres dels revolucionaris que volgueren imposarse á la humanitat en pés á canonadas.
 Consti, donchs, que al comparar las queixas que pot presentar Catalunya pels agravis rebuts de sos dominadors, ab lo document monumental de la independencia americana, no 'n volem treure totas las conseqüencias que podriam. Volem, si, que 's vegi, que ‘l nostre catalanisme regionalista te tanta rahó, que si 's detura en un punt que no arriva al separatisme, no es per falta de dret, sino perque no creu convenient exercitarlo.