Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/112

empleat la forsa com la astucia, puig que la rassa dominant ha usat tota classe d' armas pera combátrens, y 'ns explicariam l’ estat de degeneració y postració en que se 'ns ha fet caure. Ab lo llibre de la historia obert á la má, podem anar á demanar comptes als que han sigut la primera causa de la caiguda.
 Tals son los agravis que pot alegar Catalunya, que llegitiman no ja lo catalanisme sino qualsevol altre sentiment més accentuat y enérgich. Moltas vegadas, llegint ab fredor y perfecta tranquilitat la memorable «Declaració de independencia» que van fer los representants de las Colonias inglesas al rompre solemnement ab la metrópoli y declararse Estats Units, hem comparat las queixas estampadas en aquell document solemne ab las que podríam alegar nosaltres, y hem hagut de convencerns de que la nostra Declaració resultaría molt mes contundent y fundada que la redactada per Jefferson. Ab tanta rahó com los que rompian ab la Gran Bretanya, podriam estampar: «que, sempre y quan una forma de gobern, sigui la que sigui, va á parar á destruhir lo fi pera la que fou establerta, lo poble te 'l dret de cambiarla ó abolirla, y de instituir un nou gobern, fundantlo en los principis y organisant sos poders en la forma que 'ls sembli més própia pera proporcionarse la tranquilitat y la felicitat. La prudencia, en veritat, aconsella que per motius petits y causas pasatjeras no deuhen los pobles cambiar los goberns, quan aquestos están establerts desde algun temps: pero també la experiencia de tots los temps ensenya, que 'ls homens están més disposats á sufrir, mentres los mals siguin soportables, que no pas á fer us de llur propi dret, destruhint la forma de gobern á que estan acostumats. Peró quan una llarga serie de abusos y d' usurpacions ab tendencias á un meteix fí, revela en tota sa realitat lo propósit de junyir un poble al jou d' un despotisme absolut, aquest poble té 'l dret y fins lo