Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/106

tiu separat, ab tribunals també separats, y ab autoritat executiva que, encara que sigui comuna, goberni separadament á cada una de las regions de dret especial. En aquest punt ha de ser intransigent lo catalanisme. Nos reservem completar la demostració en la part d' aquest llibre que destinarem á las solucions prácticas particularistas.
 En igual situació que la llengua y lo dret están la administració, lo gobern y la justícia. Pera la primera se 'ns concedeixen, es veritat, corporacions provincials y locals, pero se te bon cuidado de tancarlas dins un cércol de ferro, que no las deixa moure més que en lo sentit que convé á las oligarquias de la política castellana. La lley fonamental ú organisadora se diu general pera tota la nació, peró en realitat jamay es res més que la expressió de la part d' ella que está imposada á las altras, y respón sempre á son estat políitich y jurídich. L' autoritarisme es la base de la organisació, tant se val si l’ estableix una oligarquia que 's digui conservadora, com una que s' anomeni lliberal. L' esperit castellá d’ absorció y de predomini, al adoptar lo régimen falsament representatiu y parlamentari, no va fer més que cambiar l' absolutisme d' un rey per lo d' uns ministres, y las corporacions administrativas dependeixen de llur voluntat insolent y capritxosa. Un ministre, auxiliat en cas necessari per los tribunals que dependeixen d’ ell y que, per tant, han d' estarli sumisos, suspén y destituheix á las que donan la més insignificant mostra no ja d' independencia, sinó de dignitat, y 'ls individuos que las formavan se veuhen encausats y exposats á una condempna. Y no 's cregui pas que en llurs funcions normals tinguin las corporacions administrativas més independencia. L' agent del ministre, gobernador civil ó alcalde, es sempre l’ árbitre. La lley ha tingut prou cuidado en fermarlas molt curtas, y la poca corda que 'ls dona, la aguanta lo representant de Madrid. Quan lo gobern cen-