Aquesta pàgina ha estat validada.
Plaume al estiu, quan lo llevetg passant per entre los cimarols dels pins fa sentir son gemegar dòls; y á mi arriban las cantarellas dels aucellets, que amagats en lo brossegar de las torrenteras, suaument refilan; y oich los cants de los qui en la era baten; y veig la lloca que manant los pollets los ensenya cloquejant, que «en l' estiu, tota cuca viu,» ab quina llissó omplen los paps, fins que l' ánima 'ls diu prou; plaume dich recordarme dels pagesos y demès gent que lo pa que menja, rega ab lo suor de son front, y pensant en la vida que portan, y planyentme de que tal sia, volguera esser un pòu de ciencia, y que mas paraulas fossen pera tots article de fe, si poch ó mòlt podian contribuir á sa felicitat. Mes puig ni tinch aquella,
