Sapiau donchs, que trobantse cert jorn devant d' una munió de gent que esperant que l'hora comensás d'una venda judicial á publich encant, pera fer temps, ó pera perdrerlo, (que 'l fèt de la veritat es que aixó que nantros ne diem fer temps, es perdrerlo miserablement) parlaba de las malas anyadas y de lo crecut dels pagos que exigia 'l govern; li digueren alguns: «Y que pensau vos d' aquets temps que corren? ¿No imagineu que si aixó dura mòlt y nos fan pagar tant de catastro, no hi ha remey pera nosaltres, y que som mès perduts qu' una unsa en lo pla de la Boqueria?—¿Com ho farem pera deseixirnos de nostres afers deyan altres, en estos temps en que tot, voy tot se 'n va pera fer los pagos al govern? ¿Que 'ns aconsellau mestre Ricart; que havem de fer?
Y ell los respongué: «Si voleu saber mon pensament, respecte de semblant punt, ab brèus mòts vos lo diré que pel bon entenedor, mitja creu val per deu».
Oint lo qual tots s' aplegaren á son voltant
