o puch creure. Laureola, segons la tua virtuo-
sa pietat, puix sabs la passio mia, que sens alguna causa la consents, puix not demane cosa a tu ni a la honra tua greu ni esquiua. Si vols lo meu mal, perquel dubtes, sens alguna raho muyr, sabent tu que la gran pena lo cor axi occupa, ques pot sen- tir y no mostrarse. Sit sembla queu has be pensat,
[^^ Z'.] quem satisfas ab la passio *(L. 4) quem dones, per- qué, donant lam tu, es lo major be que puch espe- rar, justament ho faries, si a fi de guardo lam do- naues. Pero desuenturat so yo, que la ha causada la gran gentilea tua, y no fa la merce la tua voluntat. Siu consents jutgant me que nou estimarla, per- qué nom contente ab lo be quem has fet en dar me causa de tan pompos pensament, nom culpes,
[^ ^ ^'] quencara^que la voluntat se satisfaga, lo sentiment se clama. Sit par be perqué nunca te fet seruey, no he pogut muntar los serueys a la celsitut del teu mereixer. E quant estes coses y moltes altres pense, trobe que deixes de fer lo quet suplique, perquem so posat en lo que no he pogut mereixer, la qual cosa yo no negué, pero so mi atreuit pensant quem faries merce, no segons qui la demanaua, mas se- gons tu que darla tenies; y tambe pense que per alio me hagueren ajudat virtut, compassio y pietat, per- qué son acceptes a la condicio tua. Que axi com aquells que negocien ab los poderosos per atenyer la sua gracia, primer guanyen la voluntat de los offi- cials; y semblam, no hauent trobat remey en negu- na cosa, cerqui qui ab tu pogues ajudar me, y els trobat, en cert, ferms y leáis; y tots, quem hajes merce te supliquen: lanima, per lo que comporta,
