donar cor als que li restauen, feu los vn rahonament de semblant manera:
n la veritat, cauallers, si axi com sou pochs en nombre, no fosseu molts en fortalea, segons nostra mala fortuna, en nostre fet yo tendria gran dubte. Pero com la virtut mes [que] la moltitut sia estimada, vista la vostra, ans tem necessitat de ventura que de cauallers, y ab esta sola consideracio, en sols vosaltres tinch esperança; puix nostra *[f 8 r.] salut en nostres propies mans recolza, tant per sustentacio de vida, com per gloria de fama, nos coue seguir la pelea. Ara tenim causa de dexar la bondat que heretam als que han heretar nos; que malauenturat seriem si, per flaquea, en nosaltres la heretat acabaua. Axi donchs, peleau, perque vostra sanch y lo meu nom delliureu de vergonya. Huy se acaba o se confirma nostra honra; sapiam nos deffendre y no enuergonyir, que molt majors son los guardos de les victories, que les occasions dels perills. No se en ques dega molt voler ni amar esta penosa vida nostra, ques larga en los treballs y es breu en los dies; la qual, ni per temor augmenta, ni per animo se acurta, puix quant naixem lo seu temps se limita, per hon es escusada la temor y deguda cosa lo animo. Nons podia posar en millor estat nostra fortuna, que en esperança de mort honrada o gloriosa fama, cobdicia de laor, auaricia de honra. Acaben altres, fets majors quel nostre. No tingam temença de la gran gent en lo real ajustada; quen los afrontes, los menys son los que peleen; los simples son los qui de moltitut sespanten; y als sauis la virtut dels pochs espante. Grans aparells tenim pera gosar:
