Aquesta pàgina ha estat revisada.
! Format de la rúbrica, cridada de nota abans de caplletra.
hon estaua, y besant la diuerces vegades, tals paraules, ab molta dolor acompanyades, li deya:
[XXXIV] La Reyna a Laureola (L. 11)
*O
[f 1 r.] bondat, ab malicia inicament acusadal o virtut, injustament ab ira sentenciada! o filla nada en lo mon per dolor tan greu de sa mare, tu seras sens justicia morta y de mi ab raho eternament dolguda! Mes poder ha tengut ta ventura pera condemnar te, que, per fer te salua, la tua simple ignocencia. Sola, sens tu, sera lo meu tristament viure, en companyia dels dolors quen loch teu me deixes, les quals, vent me restar sola, per compassio en companyiam dones. La tua fi acabara injustament dues vides: la tua sens causa, y la mia per dret; y lo que viure apres de tu morta, me sera major mort que la que tu poras pendre, perque molt mes turmenta desigar la, que comportar la. Plagues a Deu que fosses nomenada filia de la mare que mori, y no de la quet ha vist morir. Tant quant lo mon dure, seras de la gent plorada, car tots los que de tu han noticia, hauien per poca cosa aquest regne que hauies de heretar, segons lo que merexies. Los cegos la vista desigauen per veuret, los muts paraula per loar te, y los pobres riquea per seruir te. A tots eres agradable, y a Persi est estada odiosa. Si algun temps yo visch, ell rebra digne guardo de ses obres, y encara que nom resten forces per altra cosa que pera desigar la mort, pera vengar me dell, pendre les prestades de la desemistat que li porte, encara que aço nom satisfaga, per no poder sanar la dolor de la tristicia, la exicucio de la vengança. O filla mia ¿perque, si la honestat *[f 1 v.] es proua de la virtut, no ha dat lo Rey mes credit a la tua presen-