Aquesta pàgina ha estat revisada.
[XXXII] Respon lo Rey
P
er ben aconsellat me tinguera de vosaltres, si no tingues per cert esser tan deguda cosa venjar les desonres, com perdonar les culpes. No era menester dir me les rahons perque deuen pendre consell los poderosos, car aquelles que haueu deixat de dir me tinch yo be conegudes. Mas be *[e 6 r.] sabeu, quant alguna passio lo cor empacha, quel consell y orelles se tapen, y en tal temps les fructuoses paraules, en loch damansar, creixen la força de la yra, perque abiuen en la memoria la causa della. Pero si de tal impediment estaua delliure, yo creuria la mort de Laureola ordenar y sauiament dispondre. La qual cosa vull mostrar vos per causes, segons honor y justicia, justament determenades. Si la erra desta dona restaria sens pena, no seria en la mia desonor menys culpable que Leriano. Sabent se que tal cosa perdone, seria dels comarcans menys preat, y dels naturals desobehit, y de tots tengut en molt poca stima, y poria ser acusat que he sabut mal conseruar la generosidat de mos predecessors; y a tant esta culpa se poria estendre, si no fos castigada, que a la fama deis passats y a la honra deis presents poria fer gran damnatge, y la sanch dels que son per venir, que sola vna macula tocas lo linatge, tota la generacio confondria. Perdonant a Laureola, daltres majors maldats seria causa, quen esforç del meu perdonar se farien. Donchs mes ame posar temor de cruel, que per ser piados donar causa alguns altres se atreueixquen, y sere degudament estimat, ab tot quels reys ho sien, segons justicia. Mirau quantes rahons en sentenciar la tinch per la part mia. Be sabeu les nostres leyes