*[d 1 v.] affauorida, quen los bons la noblea. En cert, mal te has aprofitat de la netedat que has heredada. Los teus majors te mostraren fer bondat, y tu has apres de obrar tra[y]cio: los seus ossos se leuarien contra tu, si posassen [sabessen] com has ensutziat per tal error ses nobles obres. Vengut est en temps que rebras, per lo que has fet, fi en la vida y en la fama infamia. Malauenturats daquells com tu, que no saben triar mort honesta! Sens mirar lo seruici de ton rey y la obligacio de la tua sanch, has tengut atreuida desuergonya per enamorar te de Laureola, ab la qual en sa cambra, apres de esser gitat lo rey, escurint per seguir ta condicio lo teu clar linatge, has parlat diuerses vegades. Per la qual raho te repte per traydor, sobre la qual cosa te entench matar o lanzar del camp, o lo que dich fer confessar de ta boca. Hon, quant durara lo mon, sere de lealtat singular exemple; y atreueixch me a tant, confiant en ta falsia y en ma veritat. Elegeix les armes de la manera que bet vinga, que lo camp de part del Rey yol te assegure.
