Aquesta pàgina ha estat revisada.
a tu causas culpa. Per leuar tais inconuenients, te suplique faces ta letra de mos mals lo guardo, quencara que nom mate per lo que a tu toca, no pore viure per lo que comporte, y tostemps restaras condemnada. Si volras ferme algún be, nou tardes, sino pora ser que tingues temps pera penedir te, y no loch de remeyar me.
[X] Lo actor
E
ncara que Leriano, segons lo seu agreugat sentiment, se volgues mes estendre, vsant de la discrecio y no de la *[b 7 v.] pena, no volgue mes largament escriure, perque bastaua lo que hauia dit pera notificar lo seu mal a Laureola; que quant deuen allargarse les letres es quant se creu quey ha tal voluntat pera legirles qui les reb, com per escriure les qui les envia; y [per]que de tal presumpcio ell estaua delliure, nos volgue en sa letra mes largament estendre, la qual, apres de acabada, prengui ab tan gran tristor de veure les lagremes ab que Leriano lam daua, que pogui mes sentir que recitarla; y despedit dell pera Laureola, y aplegat hon estaua, trobi disposicio pera parlar li; y ans de dar li la letra li digui tals paraules:
[XI] Lo auctor a Laureola
A
ns que de mi alguna cosa escoltes, te suplique prengues daquell teu catiu la pena, per descarrech de la importunitat mia. Que hon seuulla quem trobe tostemps he acostumat seruir ans que importunar. En la veritat, senyora, Leriano te maior sentiment del enuig que tu passes, que de la passio quell comporta, y aquest te per major mal quen lo