ta vostra singular discrecio temia, y mirada vostra noble virtut en doble animo augmentaua, y trobant en la hu temor y en laltre la seguretat que cercaua, he triat a la fi lo mes damnos pera ma vergonya, y lo mes prontos per al que fer deuia. E si en lo que ara escriuint ordene tornare algunes rahons quen altres coses haja escrits, de reprehensio nom escuse: del que suplique vostra merce vulla escusarme, que hauent ja de la qualitat desta obra aira hordenada, no sera marauella que la memoria falte; e si tal se troba, per cert mes culpa tendra en ella loblit que la voluntat mia Per hon, senyor, considerant les coses quen lo que scrich trobarse poden, yo delliberaua ya cessar de metres y prosa per delliurar desser ma ignorancia jutgada y lesperit meu de treballs quiti y quant mes pense posar ho en effecte, tant me occorren mes coses pera no poder complir la. Pero suplique vostra merce, ans que la mia falta nom condamne, vulla jutjar la voluntat mia, perque no segons la mia raho, mas segons mon desig, remuneracio puga rebre * [a ² v.] (L. 2).
