Se comprèn, donchs, qu'En San Pedro no havía pas de privarse d'utilisar un recurs de tanta importancia, y es per tal rahó sens dubte, que la Cárcel de Amor està, en molt bona part, escrita en forma de lletres o cartes de Leriano a Laureola, y algunes d'aquesta al primer. Es en axò que consisteix exclusivament la influencia de Eneas Silvio sobre l'autor castellà, influhit ja per Boccacci com hem dit abans, sense que ni de l'una cosa ni de l'altra se'n desprengui cap propòsit d'imitació. L'esperit eclèctich d'En San Pedro 's demostra precisament en que, al posar a contribució aytals elements, no dexà d'utilisar oportunament alguns materials provinents de la novela de cavalleríes tan en voga per aquell meteix temps. La tanda d'episodis que comenta ab la expugnació del castell hont Laureola està presonera, sense arribar al grau d'inversemblança y d'exaltació truculenta d'aquells altres llibres, no es sinó una reminiscencia de la moda predominant; intercalada molt oportunament en el llibre que'ns ocupa, dona cert moviment a la narració sentimental, la qual hauría resultat massa uniforme sense aquell intermedi quasi èpich.
Degut a aquestes condicions per una banda, y per l'altra a lo elegant y literari del estil quan no s'hi exagera la tendencia retòrica, l'obra meresqué, ab tot y la prohibició dictada pel Sant Ofici, una gran acceptació per part del públich, lo qual motiva que un cop publicada en 1492, a Sevilla, la primera edició de la Cárcel de Amor, se'n fessin freqüents reimpressions y que fos traduhida en les principals llengües d'Europa. Entre aquestes traduccions fou primera de totes la catalana, obra del valencià Bernardí Vallmanya, a qui devèm avuy el poder enriquir el nostre recull de Histories d'altre temps ab la celebrada producció castellana. Els que la llegexin hauràn de ferse càrrech de que's tracta d'una primicia del art espanyol de novelar, malgrat lo qual esperèm que seràn molts els que trobaràn goig en sa lectura y remarcaràn una certa relació entre l'obra del xvèn segle y altra no menys famosa escrita en època bastant moderna. No manca qui ha dit que la Cárcel de Amor es el Werther d'aquells temps.
La prohibició dictada pel Sant Ofici no podía pas fonamentarse en rahons de moralitat; al contrari, entre ls llibres d'entreteniment dels segles mitjos se'n trobaríen ben pochs
