Més, pobre de mi, no puc fer-ho d'aquesta manera, i tinc d'acontentar-me amb la senzilla prosa que la inspiració dicti a la ploma per a fer sobresortir la teva boniquesa, que és molta, riallera Vila. Tu, que de la formosa i sempre lloada costa llevantina de Barcelona sobrepujes a les demés poblacions germanes distingin-te per un marcat esperit alegroi i càndid, posseeixes totes les qualitats d'una nena encisadora perquè de totes elles ets la més jove, la més estimada.
Assentada damunt d'un suau turonet arran mateix de la mar, emmirallan-te sovint en les seves aigües, passen llarga estona pels teus peus i per ample camí, nombrosos carruatges de totes menes; per primitiva via de ferro espanyola, moltíssims trens de passatgers i mercaderies; i pel teu somogut espill, vaixells de tota forma. I tu, joiosa i amb orgull contemples aquests propagadors del comerç, del progrés i de la civilització universal, recordant sempre que els teus braus marins, amb el seu talent i treball, escamparen també arreu del món, el teu nom beneït.
Al créixer, al desenrotllar-te, no volgueres, tendre Vila de la costa, que les cases fossin posades una ací i l'altra enllà, ni apilades com ho són en molts pobles, sinó que estimant tant com estimes la mar, no gosares apartar-te'n, i vas construir les cases arran de carretera, resultant-ne pocs carrers, però llargs, amples i paral·lels a la platja, a fi de què llurs habitants, agradats de la seva estada enfront la mar, no l'oblidessin mai i l'hi agraïssin constantment la seva antiga riquesa i magnificència. Fa pocs anys, al volguer-te estendre i tenir com les principals ciutats l'eixampla necessari, obrires nous carrers amb boniques i ben orientades casetes
