Aquesta pàgina ha estat validada.
————
M
ONTANYES, montanyes blaves, Que miraba yo de lluny,
Quant brillant vos coronava
Lo sol, al finar son curs,
O el front vos encaputjaven
Los borrallets dels niguls!
¡Montanyes; montanyes blaves,
Que semblaveu als meus ulls
Glorioses y eternes fites
De un mon més alt y més pur!
Ya vostres aspres costeres
Trepitjen mos peus feixuchs,
Y estenent les mans y els brassos
Y els pensaments cap-á-munt,
Busque en vosaltres, montanyes,
La pau que trovar no puch.
¡Quántes vegades ma pensa
(¡Somnis d' amor benastruchs!)
Com al niu va la oroneta,
Als vostres cims ha vingut!
