Que ompliren la fe y la guerra
De monestirs y castells;
Los recorts de antigues gestes;
Les Quatre Barres de sanch;
Lluytes triomfals ó funestes,
Y en mitj de aquelles tempestes,
Sant Jordi en lo cavall blanch;
Los grans reys, los altíus nobles,
Los sabis prelats, los pobles
Mantenedors dels bons furs;
Lo trobador y ses cobles
Plenes de dictats obscurs;
La miraclosa capella
Hon la Verge está entre espills,
Y de genolls al peus d' ella
La enamorada donzella
Que es vuy mare de mos fills;
Tot quant fon ó pot ser grat
Al sentit, l' esment y 'l cor.
Tot, confondit y plegat,
Ho trove en lo fons sagrat
De la bella copa d' or.
Y es que brolla la joyosa
Inspiració d' allí dins,
Destilant la mel flayrosa
Trovada, rosa per rosa,
En sos fantástichs jardins.
¡Ditjós yo, que en esta vida,
Sempre abeurada de fel,
Una gota benehida,
Ab vosaltres compartida,
Poguí obtindré d' eixa mel!
Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/96
Aquesta pàgina ha estat validada.
