<poem> "Si en sos dictats encara troveu alguna espurna... Del foch sagrat que serva l' antigor en son urna, Vingau á mí, Poëtes, y com en altre temps, El pa y la sal partintne, juntant les mans amigues, Parlem de nostres avis, y les cansons antigues Entonem tots ensemps.„
Axís digué ma Pátria, y ab la millor volensa, Venguts sou de Mallorques, Catalunya y Provensa, Responent generosos á son apel joyós; Y ella tem y batega, com la novella esposa, Quant, sens vel, en sa cambra, de sa belltat ductosa, Se veu davant l' espós.
¿Voleu trovarla plena de grácia y poësía, Per més que vergonyosa y humil y pobra sía? Mireula ab cor de mare y ab ulls de enamorat; Puix obrint be los brassos, com á l' amant l' amada, Vos oferix, ab tota son ánima inflamada, Amor y germandat.
Joliol de 1876.
