Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/85

“Dels pichs y dels singles de la aspra montanya,
Hon l' áliga nia y el vent pren lo vol,
Creuhats del Altisme, soldats de la Pátria,
Devallen, les Barres portant als penons.
Ni els rius, ni les serres, ni el mar els aturen:
¡Mallorca, en ton illa captiva entre flors!
Desperta y ovira les naus que allá venen
Lluytant ab les ones, lluytant ab la mort.
L' alarb en la torre doná el crit de guerra;
Contra ell van los nostres, punyant com á bons;
¡Oh sanch de Moncada, la terra consagres!
¡Mallorca, eres lliure! ¡A Deu glória y pro!
¡Cristiana Valencia! ¡Marrida y plorosa,
Seguda ab cadenes en mitj dels teus horts!
Al Puig de la Verge los ulls humits gira,
La Creu hi contempla que tens en lo cor.
¿Qué val la morisma que tanca tes portes?
¡María! ¡Sant Jordi! ¡Vengut es lo jorn!
¡Oh torre del Temple, la Creu santa aixeca!
¡Al cel llau, Valencia, y á terra els genolls!
¡Garlandes y vítors á l' host generosa!
En cap ¿quí cabalca, brandant lo Tisó?
¡La gloria d' España! ¡L' amor de Valencia!
¡Lo gran rey En Jaume! ¡Lo Conqueridor!„

III.

Altre Trovador avansa
Pas á pas y poch á poch:
Seny y ciencia á son visatge
Donen tranquil resplendor.