Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/79

En los genolls, nit y dia,
Agrunsa el bressol, ya vuit.

A tu el pare s' encomana,
Si els fills li demanen pa;
Y el llaurador que en la plana
Lo solch obri y tira 'l gra;
Y el presoner que á la reixa
Aguaita y canta sa queixa;
Y el desterrat que va y ve,
Y allá en terres llunyadanes
Creu escoltar les campanes
De aquella vila hon naixqué.

A tu t' nomena tot llabi,
A tu t' aclama tot pit;
A tu 'l nici y á tu 'l sabi,
A tu 'l gran y á tu 'l petit;
A tu qui á lo mal fa guerra,
Y qui s' agarra á la terra,
Y qui busca un mon millor;
Y qui, en mitj de angoixa tanta,
Tot dol plora y tot goig canta,
Entusiaste Trovador.

V.

¡Lo Trovador! ¡Oh grates memóries! Dins ton temple
Penjada l' arpa santa de l' antigor contemple;
Y encara lluny escolte, com cor de serafins,
En lo mitj de un placévol aplech de reys y pobles,