Yo, quant lo gran En Jaume, la Creu en la senyera,
Per ton amor lluytava, les ales plegar fiu
A la oroneta blava, que astruga mensagera,
Feu en sa tenda 'l niu.
Yo posí lo puríssim blanch llir en les mans santes,
De ta divina Mare dels trists Desamparats,
Y baix son mantell ample, dos hórfens á ses plantes
Nüets y agenollats.
Yo, com á rey, la roja gramalla á lo teu poble
Donar vaig, y justicia y llibertat per furs;
Y á ton penó de guerra fiu, perque may se doble,
Passar per dalt dels murs.
Yo per fills vaig donarte, la fama be ho pregona,
Sants, guerrejants y sabis, poëtes y pintors,
Agermanant per sempre, Regina, en ta corona
Les palmes y les flors.„
Tal lo fil daurat capdella
De sa rondalla el cantor;
Y al só de la história aquella,
¡Cóm se va ablanint la Bella!
¡Cóm reviu lo Trovador!
Sos ulls, fixos en la Dama,
Espurnejen una flama
De tan estranya virtut,
Que encen per tot y derrama
Vida, amor y joventut.
