Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/68

¡Qué imatge tan diferent
La del Trovador dolent,
Que li canta dia y nit!
¿Es un difunt ó un vivient?
¿Es un cos ó un esperit?

Trist y flach, feixuch y groch,
Caminant va poch á poch,
Com un mort que torna á viure:
Manca á son llabi 'l sonriure
Y al seus ulls el vital foch.

Marcit y blanch lo cabell,
Diu los anys del pobre vell;
La roba, de estranya mena,
De taranyines du plena,
Y la espassa de robell.

Y la citra empolsegada
Ab llastimosa tonada
Sona sempre, acompanyant
Sa veu, que surt ofegada
De son pit, sanglotejant.

“Yo soch, diu, lo Poëta, que avuy surt de la tomba;
No fuxques, bella Dama, no fuxques tú de mí;
Yo soch lo darrer eco, que encara trist rimbomba
Del parlar llemosí.

Yo soch la falaguera, dolcíssima rondalla
Que als jochs de ta infantessa doná vida y calor;
Yo soch veu de aleluya; yo soch crit de batalla;
Yo soch cansó d' amor.