Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/53

S' esglayá l' esperit;
Perque en ciutats y en viles, en planes y en montanyes,
Lo bon poble, donante lo foch de ses entranyes,
T' acaroná á son pit!

Allí, dormida al ombra d' humil trespol de palla,
Als ecos carinyosos de popular rondalla,
A un altre temps millor,
Entre daurats ensomnis de amor y jovinessa,
Volava la teva ánima, en triple foch encesa,
De Fe, Pátria y Amor.

Y d' eixe jorn l' aubada punteja ya, oh madona;
Com al cavall de guerra clarí que lluny resona,
Avuy te despertá
Veu que ab acent profétich te mou á nova vida,
Y aguaytant á la fossa, hont jaus tants sigles, crida:
“Oh Llatcer, alsat ya.„

Veu santa que ensemps junta, pera ennoblir als pobles,
Los himnes del pervindre ab les antigues cobles;
Ubriacadora veu,
Que al mon li diu: “¡Germanes son sempre les victóries!
Vingau, vingau, poëtes, y de totes les glóries
La glória del hom feu.„

¡Oh Musa dels trovaires! ¡Oh Verge llemosina!
Al grat appel responga vuy ta cansó divina;
Y al cántich dels germans
Unix la veu dolcíssima que 'l mon recorda encara,
Y que de nou á rebre, gotjós, ya se prepara
Ab picaments de mans.

1867.