Y la ombra illumenaves d' aquells boyrosos segles
Ab un auba del cel.
Tu, banda d' or y seda del paladí creuhaves
Al pit valent, y símbols de fé y valor pintaves
En son ferreny escut;
Tu, quant la nit venia, d' ombra y de dol coberta,
En los castells tenies una finestra oberta
Al gemecant llahut.
Sens por á Rey ni á Papa, garrida, solta y lliure,
Corrent palaus y places, mesclaves lo foll riure
Al delitós cantar,
Y als pobles com als príncips les veritats dels sabis
Ab grans rialles tu dies per los gotjosos llabis
Del aplaudit joglar.
¡Oh filla primogénita de la antigor llatina!
¡Dels trovadors alegres subirana regina!
¡Mestra del Gay Saber!
Si en tes mans falagueres gents d' una dura rassa
La citra, engalanada de flors, d' un cop d' espassa
A trossos varen fer;
Si furients arrancaren á ton front de poëta
La corona de Isaura; si flagellada y nueta,
Per escarny més amarch,
Dels palaus y dels temples, com una esclava ignoble,
Al carrer te tiraren, pera envilir al poble,
¡Oh musa d' Ausias-March!
No, no 's gelá paurosa dintre tes nobles venes
La sanch de tos grans avis, ni en ton cor, ple de penes.
Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/52
Aquesta pàgina ha estat revisada.
