Aquesta pàgina ha estat revisada.
————
Morta diuhen qu' es,
Mes jo la crech viva.
D
ESPERTA, 's mou, s' endressa triumfal la Morta-viva;
Los brassos, fet á trossos lo ferro que 'ls captiva,
Al cel alsa lleugers;
Y l' envetjós, á qui era sa mort grat espectacle,
Les paumes del martiri veu en sa má, oh miracle.
Mudades en llorers.
Lo vert ram en la dreta, la citra en la má esquerra,
Renova 'l gloriós cántich ab que engisá la terra;
Y en son invicte front
Lo foch que l' entusiasme, lo goig y l' amor pinta,
Borra ab ardentes flames la vergonyosa tinta
Del ya oblidat affront.
¡Yo 't conech, noble Verge! Tos cabells d' or cenyia
Corona d' englantines y roses, quant un dia,
Ab mots de sucre y mel,
De amor y gentilessa dictaves al mon regles,
