Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/34

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Llops semblen, que udolen—al vórel passar.
¡Camina, camina—que caminarás!

III.

Vesllum sanguinosa—llumena el boscam.
“¡Adins!„ y entre branques—va el poltro escapat,
Aqueixa rogenca—boyrada, ¿d' hont naix?
Pareix que no siga—cosa natural.
De sopte, una flama—s' aixeca xiulant;
Alzines y roures—fogueres son ya.
Fuig un llenyatayre,—causador del dany.
¡Camina, camina—que caminarás!

IV.

Blavoses espurnes—que venen y van,
Fan córrer y córrer—al trist caminant.
¿Per qué volatejen—d'ensá pera enllá?
Al poltro esperona:—“¡Avant, sempre avant!„
S'afonen en terra—los peus del cavall,
Y brilla en la fosca—reflet d'un estany.
Les blaves espurnes—encen lo seu baf.
¡Camina, camina—que caminarás!

V.

Asproses montanyes—contempla davant.
¿Qué flama espurneja—sobre el cim mes alt?
Orient té de perla;—llums té de diamants.
Si hiá en lo mon fades,—allí anihuarán.
“¡Amunt!„ foch arranca—lo poltro als penyals.
Ya munten als singles,—ya arriven,ya están!