senyor Tubino en sa Historia del Renacimiento en Cataluña, Valencia y Mallorca.
5. L' inspirat y valent poeta catalá, Adolf Blanch, guanyá 'l premi de la flor natural en los Jochs Florals de 1868, uns dels més brillants que s' han celebrat, puix asistiren á ells Mistral, Roumieux y altres felibres de Provensa; Zorrilla y Nuñez de Arce, representant als escriptors castellans; Querol, Ferrer Bigné y l' autor de este llibret, portant la veu de Valencia. La poesía premiada se nomenava Lo Castell Feudal, y en ella, demprés de fer la pintura tétrica d' un castell tot esvinsat, y remembrar sos recorts “de amors y de prouesas—de malvestats insólites—de alts fets y de vilesas„, diu lo trovador que 'l criden y l' atrahuen “aquells bastuers sangosos„, perque la pátria sensera 's troba allí.
Una protesta contra esta idea histórica, aixó es la composició poética á que se referix la present anotació.
6. Estos versos son un fragment d' un poema escomensat y abandonat. Havíalo inspirat la lectura de Mireio; y comprenint l' autor que les imitacions may son bones, no seguí avant.
7. La Dama del Rat-Penat es Valencia, que al prompte desatengué la renaixensa de la poesía llemosina, y demprés prengué gust á ella, llohant y llorejant als trovadors nous.
8. Valencia fou la primera ciutat d' Espanya, en la que consta que s' introduí l' art de la imprempta. No es coneix llibre espanyol imprés anterior á les Cobles en llahor de María Santíssima, estampades en 1474. Per iniciativa del
Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/193
Aquesta pàgina ha estat revisada.