Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/188

Y la verge que fuig del mon, la clenja
Dels cabells fins y rulls.

Callada y muda, baix los archs del temple
Rendida al peu dels Deus que has celebrat,
Romandrás tú, com profitós eixemple
De amor y llëaltat.
 
No sentirás ya més mos dits febrosos
En tes cordes, banyades pels meus plors;
No sonarán á ton compás gotjosos
Mos himnes voladors.

Quant l' entusiasme ardent omplí mes venes,
A tots los vents mon ánima llansí:
Vuy sols tinch penes, y les meves penes
Les guarde pera mí!

II.

¡Senyor! ¡Senyor! En l' ombra y el misteri,
Hon mos prechs y sospirs n' oixca ningú,
Lo cor nafrat per arpa y per salteri,
Mon cant alsaré á tú.

Mon cant alsaré á tú, com á tot hora,
En trista soletat plorant son dol,
Te canta igual la tórtora quant plora
Que 'l trionfant rosignol.

Com te canten iguals lo núbol negre
Y el que 'l sol d' or y pórpora ha vestit;