Aquesta pàgina ha estat revisada.
————
C
au lo sol, ve la fosca, mor lo día; Vent de neu los meus ossos traspassá.
Fugí el temps del plaher y l' alegría:
Mon arpa, callém ya.
Callém com calla en la joyosa festa
Quant la mort apareix, lo cant festiu;
Com calla, quant esclata la tempesta,
L' aussell dintre 'l seu niu.
De ciprer funerari coronada,
En l' altar de la pátria y de la fe,
Dels meus amors reliquia consagrada,
Plorant yo 't penjaré.
Tal lo noble capdill la espassa penja.
Lo timó el mariner, lliure d' esculls;
