Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/182

Tallant tes naus veleres les ones cristalines,
Glorioses agrandaven tos amples horisons;
Y en mars desconegudes, crëats per mans divines,
Com tropa de sirenes y de tritons y ondines,
Brollaven illes noves y continents y mons.

———————

Yo tes virtuts admire quant tes victóries cante,
Y més en tes desditjes ta glória he de admirar:
Res pot la sort contrária ferinte y destrossante;
Si caus, cobres en terra més forsa, com Atlante,
Y, gran en Bailen, eres mes gran en Trafalgar.

Tos pobles, aixecantse quant la tempesta trona,
Sanch, vida, honra y fortuna te porten per tribut;
De rey, príncip ó compte cenyiren tots corona,
Y d' ella desprenintse, quiscun grat te la dona
Pera aumentar los timbres de ton gloriós escut.

Castella, que la espassa del Cit encara empunya;
Aragó, l' invencible, cenyit d' inmortals llors;
La que al trident fa ceptre, gloriosa Catalunya;
Mallorca, s' afillada, que al mitj de la mar llunya
Sos tres baixells corona de pámpols y de flors;

Navarra, la indomable, la forta montanyesa,
Que 'l gegantí cadavre trepitja de Roldan;
Astúries, verge pura, jamay per ningú ofesa;
Galicia, que entre boyres, ab ses mans de princessa,
Muny ses llustroses vaques á vora la mar gran;