¿No veus, blanques ó grogues, morades ó vermelles,
Les roses resplandeixer ab diferent color?
Puix lo mateix aroma te donen totes elles:
Les Muses espanyoles som com eixes flors belles;
Parlem distinta llengua, tenim lo mateix cor.
——————
¡Oh Reyna subirana! Tu portes per corona
Les crestes dentellades dels aspres Pirineus;
A tu lo sol, ponentse, los últims besos dona;
Y confonent les aygues en una mateix ona,
Dos mars vuiden les urnes pera banyar tos peus.
Les aures llevantines te donen lo bon día
Ab llorers perfumades de Nápols y Lepant;
Y el ventijol del vespre, que lo Ponent t'envía,
Te repetix encara los cántichs de alegría
De América en sa conxa de perles despertant.
En una má tu portes, antorxa lluminosa,
L' incendi de Numancia y en l'altra el de Sagunt;
Y ardint en tes entranyes sa flama generosa,
Al cap de vint centúries, Girona y Zaragosa
Ab noves foguerades els respondrán de llunt.
Lo vol tu detingueres del áliga romana;
Lo tigre mauritánich, ferit per tu, fugí;
Italia, l' amorosa, va ser ta cortesana;
Y el ferro te rendiren, de bona ó mala gana,
En Breda y Harlem Flandes, y Francia en San Quintí.
Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/181
Aquesta pàgina ha estat revisada.
