Aquesta pàgina ha estat revisada.
Lo nautxer, quant ix del port;
La donzella enamorada
Que ha ductat del seu promés,
Y la mare desditjada
Que á son fill no vora més.
Sols, en lo mal que 'ls apura,
Son per vos aconhortats:
Ampareunos, Verge pura,
Mare dels Desamparats.
Entre la miséria humana
Y lo just rigor de Deu,
Vos, Patrona subirana,
Vostres llágrimes poseu;
Y á ningú oblida ó condena
Vostre amparo y vostre amor:
Quant més gran es nostra pena,
Es més gran vostre favor.
Ell es l' ancla més segura
En les nostres tempestats:
Ampareunos, Verge pura,
Mare dels Desamparats.
Tots portem á vostres plantes,
Com si foren mirra y flors,
Les ofrenes, molt més santes,
De oracions, gemechs y plors.
