Aquesta pàgina ha estat revisada.
Y en lo mitj de glória tanta
Plens los ulls teniu de plors.
Es que en la vall lacrimosa
Entre penes y perills
Sempre veu, Mare amorosa,
Los dolors dels vostres fills.
Puix la humana crïatura
Vos mereix tantes bondats,
Ampareunos Verge pura,
Mare dels Desamparats.'
Sempre l' home pena y plora;
Plora el gran, plora el petit;
Plora aquell que son be anyora,
Plora qui 'l gotja cumplit.
Plora el saber sa impotencia.
Plora el pecat sa inquietut,
Ses tentacions la inocencia
Y ses lluytes la virtut.
Eixos plors sols tenen cura
Si per vos son aixugats:
Ampareunos, Verge pur a
Mare dels Desamparats.
Quans patixen en la terra
En vos busquen sols conhort;
Lo soldat, quant va á la guerra.
