—Y Roger de Láuria yo.„
Les dos ventalles de roure
Rodaren sense remor,
Y quedá oberta la gola
Del colosal portaló.
Les gegantines pilastres
S' aixequen en la foscor;
Amunt tot es fum y flama,
Avall, tenebres y dol.
Fugiren els incendiaris
Penedits ó plens de por,
S' ouhen sols en lo silenci
Cruixits y espetechs del foch.
Allá en la negra foscúria,
Pinta 'l rogench resplendor
Una fantástica image
Que s' acosta poch á poch,
Triple corona y garlanda
Condal cenyixen son front;
Sobre garlanda y corones
Les ales obri un dragó.
Per los muscles y la espala
Cau lo cabell, blanch y ros,
Es com neu la barbellera;
Lo esguart entre trist y dols.
De ferro, que 'l temps robella,
Cobert va, dels peus al coll;
Sobre 'l ferro un hábit porta
D' estamenya blanquinós,
