La má porten á la espassa;
Los dits claven en lo pom.
Inmensa, infernal foguera
Veuhen llampegar enfront:
Lo flamareig al cel munta;
La fumaguera ompli 'l bosch.
¡Poblet ¡Tomba del gran Jaume!
¡Guardiá dels patris honors!
¿Qui posá mantell de flames
En tos muscles de colós?
Guaitant la flama, els espectres
Se fan més ombrius y grochs;
Pareix que 'ls creixquen los membres
Y s' agegante 'l seu cos.
Diu al del capell de ferro
Lo de la corona d' or:
“Anem,„ y el camí seguixen
Erts y muts, altius y forts.
Al seu rostre cadavérich
Dona 'l incendi un tint roig;
Y darrere d' ells s' allarga
De l' ombra l' estrany contorn.
Al gótich portal arriven
Hon Sicilia y Aragó
En les pedres ennegrides
Escolpiren los blasons.
Avansa el de la corona;
Truca ab la espassa dos colps,
Y com vuida sepultura,
Rimbomba tot l' interior.
Una veu fonda, fondíssima
Pregunta allá dins: “¿Qui sou?
—Obriu, soch lo Rey En Pere.
Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/162
Aquesta pàgina ha estat validada.
