Túnes, doblegant lo coll;
Palermo, tocant á vespres;
L' Etna, vomitant més foch;
Messina aclamant gotjosa
Al capdill llibertador;
Burdeus, admirant incrédula
Al rey més cavallerós!
Passa el llamp: altra vegada
Silenci, quietut, negror;
Y en la tétrica foscúria
Solament se veu y s' ou
Als dos caminants sinistres,
Erts y muts, superbs y forts,
Ab los amples mantells negres
Y els ressonants esperons.
Dos hores fa que acaminen
Sense treva ni repós;
Aspra costera devallen
Portats en ales del torb.
Allá baix gruny y blanqueja
Lo Francolí, humflat y gros;
Apleguen, y á la altra riva
Passen sens barca ni pont.
Munten la oposta costera;
Quant dobleguen lo pujol,
Lo pas, per primera volta,
Detenen de sopte 'ls dos.
Ardix espurna de ira
En los ulls fondos y foschs;
