No es la vesllum esgroguida
De la llántia en mitj del cor,
No es dels monjos, de blanch hábit,
La conhortant oració:
Es l' Incendi y l' Estermini,
Fum y flama, crits y colps,
Juraments y carcallades,
Blasfémies y maldicions.
Los penitents y els ascetes
Fugitius están ó morts;
Volcats los altars, per terra
Van los Sants á tomballons.
La Impietat, mitj ubriagada,
Beu en los cálzers á doll;
Munta l' Escarni á la trona,
Obri 'l Robo els pantëons.
La Enveja esportella els marbres;
Cendres aventa el Rencor:
Corre, ab corona de flames,
D 'assí enllá la Destrucció.
¡Fosca nit, feste mes fosca,
Y encara no hu serás prou!
Pera ofegar la cridória,
Xiuleu, vents; rodoleu, trons;
Y si no podeu detindre
Tal desori y tal afront,
Cel burlat y escarnit, digues:
Los teus raigs ¿pera qué 'ls vols?
Dos ombres de la muralla
Han sortit, juntes les dos;
