Lo solitari castell que un día
Va ser espasme del sarrahí,
Hon amoroses troves ouía
Gentil donzella tancada allí;
L' humil santuari del l' alta serra,
Hon l' eremita cumpli 'ls seus vots,
Castell y esglesia, cel, mar y terra,
De Amor, fe y pátria nos parlen tots.
Som gent honrada, som gent tranquila,
Escursionistes del Rat-Penat;
De poble en poble, de vila en vila,
Busquem memóries del temps passat.
Valencianetes, les dels ulls negres,
D' estampa ayrosa, de infantil peu;
Quant per la porta passem alegres,
No poregoses vos amagueu;
Vingau rialleres; porteu la bota
Que ab bálsem omplin Quart ó Turís,
Y en tant que 'n ella quede una gota.
Cantem al nostre gloriós país.
Som gent honrada, som gent tranquila,
Escursionistes del Rat-Penat;
De poble en poble, de vila en vila.
Busquem memóries del temps passat.
Jardí d' Espanya, Valencia hermosa,
D' estranys y propis admiració;
Tu la que guarden Penyacolosa,
Y els peus en l' aygua, l' altiu Mongó;
Huri cristiana, rëal princesa,
Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/154
Aquesta pàgina ha estat revisada.