Aquesta pàgina ha estat revisada.
————
E
S la Nit de Difunts, freda y trista.Dorm lo Mas entre 'ls roures del bosch.
Está tot quant alcansa la vista
En la terra y el cel, negre y fosch.
Allá dins, á la llum tremolosa
Del vell tronch, que flameja en la llar,
Se congrega, callada y paurosa,
L.a familia del mort á resar.
Acarona la mare endolada
En sos brassos l' infant mes petit;
Altres dos, completant la niuhada.
De sos peus y sa falda fan llit.
La germana major á la mare
Mira, y besa, y esclata en un plor;
Los germans creixcudets, de son pare
S' enrecorden, y al punt li fan cor.
Los pastors, los servents de la casa,
Cors de ferro enjamay conmoguts,
