Aquells somnis que 'ls son més grats.
Ple de misteri,
Cobert de un vel,
S' estén sens fites son vast imperi,
Mitj en la terra, mitj en lo cel.
"A la llum dolsa de lluna trista,
Al raig vivíssim del triomfant sol,
Allí apareixen á nostra vista
Ombres glorioses en llarch estol.
Sobre la roca, de llors cenyida,
Morint li endressa sa despedida
Al ingrat jove Safo inmortal;
Bebent Falerno, desfullant roses,
Tíbul envia ses amoroses
Queixes á Lésbia, tendra á son mal.
A Na Teresa, Ausias-March canta,
Entre carts aspres puríssim llir;
Y á sa Heloïsa, mística y santa,
Veu Abelardo, que 'l cor li encanta,
en la nit fosca del monestir.
En los ombrívols horts de Valclusa,
Conduit Petrarca per casta Musa,
Corona á Laura d' eternes flors;
Y allá entre núbols lluny se divisa
Al Alighieri que emparadisa
A la donzella dels seus amors.
¡Ilusió sempre pura y novella!
Ditja impalpable! ¡Goig no lograt!
¡Blanques fantasmes que veu sobre ella
Volar eternes la Humanitat!
¡Plors de agradosa melanconía!
Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/138
Aquesta pàgina ha estat revisada.
