Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/133

Aquesta pàgina ha estat revisada.


III.


Tot canta en ta llahor, Mare amorosa,
Día y nit, auba y vespre, lluna y sol;
Al trench del jorn la vijilant alosa;
En la nocturna fosca 'l rosinyol.

Te canta 'l dols ventijolet alegre
Quant agrunsa joliu la flor dels camps;
Te canta ab veu terrible el núbol negre
Quant esclata á tos peus en trons y llamps.

Te canta lo baylet que al ramat guía
Lo ros anyell en los boscam perdut;
Te canta 'l llaurador que al solch confía
De la daurada espiga 'l gra menut.

Te canta lo nautxer quant se abrahona
Al arbre-mestre per guaytar lo port;
Te canta lo soldat quant la corona
Busca de la victória ó de la mort.

Te canta la novella desposada
Quant la cambra nupcial obri al promés,
Y la mare, quant clava malhaurada
En lo front del fill mort lo darrer bes.

Te canten, los dos junts, lo net y l' avi;
Y aquell que del mal fuig, y els que 'l be fan;
Te canta 'l sabi, oh Reyna, y es mes sabi;
Te cant ' gran, oh Mare, y es mes gran.