Lo cel ya prop; lo mon á vostres plantes;
Entorn lo cap los núbols tronadors...
Vos donen los querubs les harpes santes:
¡Canteu, oh Trovadors!
Vestida ab blau mantell, que tiny l' aubada
D' enceses llums y porporins esmalts,
Vos aguarde, d' estreles coronada,
En los penyals més alts.
Yo vos aguarde, esteses nit y día
Les ales, per volar á un mon millor:
Yo soch la subirana Poësía
De Fe, Pátria y Amor!”
Eixa veu escoltí, Reyna y Senyora,
Y despenjant l' empolsegat llahut,
Com l' infant que en sa mare pensa, y plora,
Plorant de goig tot lo camí, he vingut.
Y assí 'm tens ya, que estátich te contemple;
Los ulls al cel, ab mística ilusió;
Los genolls en les lloses de ton temple;
Y en los llabis, no un cant, una oració.
Les glóries de la terra, Verge santa,
Ya no afalaguen l' esglayat cor meu;
Al humil poble que te adora y canta,
Vinch á unir yo mon ánima y ma veu.
