Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/119

Y el fa somniar que alguna tendra y sensible fada
Per ell baixá dels astres en la callada nit.

Eres divina imatge que 'ls nobles cors abrussa
En flama inextinguible d' un desitjar etern;
La que en ensomnis veren, casta y serena Musa,
Petrarca en les arbredes florides de Valclusa,
Y Dante entre les rojes fogueres del Infern.

Eres gentil bellessa que 'l esperit falaga;
Nimfa en lo bosch ombrívol, y náyade en lo riu;
La encantada doncella que en fort castell s' amaga;
La sonrisent sirena, la enjisadora maga,
Que sempre, á totes hores, nos fuig y nos sonriu.

Eres Fe y Esperanza, y Amor y Poësia;
Font, en la baixa Terra, de subirans plahers;
Bácul que nos sustenta, brussola que nos guía;
Eres la má que estesa sempre en la nostra vía,
Nos mostra les dresseres dels horizonts darrers.

Yo, que també entre núbols y estreles te contemple
Yo, que també 't consagre cult reverent y sant,
Com lo devot que porta son gra d' incens al temple,
En segura penyora, com profitós eixemple,
Vull dedicarte, oh Reina, mon humildíssim cant.

L' honor, la gentilessa, la fe, la pátria glória
Cantarán tot á l' hora famosos trovadors;
Del art les meravelles, dels héroes la memória,
La pasada grandessa, la certa ó ilusória
Ditjosa benhauransa dels sigles venidors.