Les verdoses ales hertes
Estenía, sempre obertes,
L' espantable Rat-Penat.
Era senyal y figura
Del combat penós y etern
Que en la vida sempre dura,
Nit y dia, estiu é ivern;
De la vigilant sabiessa
Que té sempre el ala estesa;
Del indomable valor,
Que en guerra traidora ó franca
May los ulls matiners tanca
Per descuyt, cansanci ó por.
Al vore 'l signe terrible
Sobre 'l front de aquell bon Rey,
Com si una forsa invisible
Els sujectara á sa lley,
Tombaven tots á ses plantes,
Y descregudes ó santes,
Les gents, ab crit general,
Clamaven: “Benehit sía
Lo Rey que defensa y guía
Poder sobrenatural.„
En Valencia, ple de glória,
Morí el gran Conqueridor:
Mancávali una victória,
Y la buscá en mon millor.
Al vore que els ulls tancava,
Lo Rat-Penat, que 'l vetllava,
Tancá les ales també:
Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/112
Aquesta pàgina ha estat validada.
