Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/103

<poem> Y la tempesta retruny! ¡Llegendes meravelloses Que 'l avi conta als menuts, Tots arrupidets en cercle, Badant la boca y els ulls! ¡Faules! ¡Recordances! ¡Somnis! ¡Resplendors despareguts! Ya del ánima esglayada No podeu matar l' enuig. ¡Oh mare Naturalessa! Abeurarme en ton sí vull: May al malhaurat li negues L' aspra llet de ton pit dur: Done avuy ta eterna sava, ¡Font darrera de salut! A mon pit nova halenada, A la meva sanch nou bull. ¡Flayrors de la primavera! ¡Vent que en la tardor rebulls, Arrabassant de la arbreda Despullada el sech rebuig! ¡Vïaranys entre clapises Anguilejants y perduts, Hon lo fullaram del roure Y dels pins sota 'ls peus cruix! ¡Font d' argent-viu, que una roca Mana y altra roca engul, O borbollejant alegra Llisca entre 'ls penyals y fuig! ¡Singles, que bat la tempesta, Com la mar bat los esculls! ¡Turons, que 'l raig esportella! ¡Nigulats, que 'l vent sen du!