Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/100

<poem> Tots enmarletats de roques, Eren per mí aqueixos murs Castells de fades hermoses Y de gegants rabasuts. Escoltava, adins, als cíclops, Que batent lo ferro fus, Per ses lluytes soterránies Forjaven llances y escuts; Y en la bauma de blanch marbre Guaytava, allá al fons obscur, La ondina que en la font freda El bell cos banyava nu. De nit, sonava en la fosca, Lladrar y udolar confus, Y fugint, per colls y combes, Passava lo cerf pauruch, Y darrere, sonant nacres, Cassadors desconeguts. Llavors, la lluna sortia Entre núbols, y al vesllum, Nimfes, de flors coronades, En lo vert tossal d' un puig, Donantse les mans, rodaven, Sens aturarse un minut, Al só de llunyana música Que no tocava ningú. Altres vegades, preníen Mos pensaments divers curs, Y antigues gestes, al vórevos, Remembrava punt per punt. En vostres penyals la Pátria Brandá el ferro, may vensut; La Llibertat estenía