de mort, que fer traició contra son senyor natural.
Dementre que l'orifany en així considerava, ell digué entre sí mateix que en així com na Renart amb maestria volia fer occiure l rei, que en així ell ab maestria fes occiure al rei na Renart; car si en lo cor de na Renart cab traició i certesa i maestria, ¡quan més, digué l'orifany, en mon cor, que es tant gran, deu cabre llealtat, saviesa i maestria!
Estant que l'orifany considerava en açò, li digué na Renart:
— Senyor n'orifany, ¿vós en què considerau, ni per què vós no us cuidau con siau rei, ans que torni la serpent de la missatgeria, la qual es trop savia i mestra?
L'orifany, adoncs, concebé i proposà que esperas la serpent, ans que tractas neguna cosa contra na Renart, i que ab la serpent tractas com lo rei occiés na Renart.
Con na Renart vegé que l'orifany era negligent de son negoci, hagué temor que la serpent no vingués i que l'orifany no l descobrís, i adoncs digué a l'orifany que s cuitas, car si ho feia, ell tractaria en tal manera l fet, que vindria a perfecció, mellor i abans que ell no s pensava. Gran por hagué l'orifany de la maestria de na Renart, i demanà a na Renart en quina condició volia esser ab ell, si era rei. Na Renart