gallines que havia, i totes les féu ajustar en un lloc, i feia d'elles çò que s volia. Açò féu lo gall en significança que l ca s'aconsolas de la mort de son senyor. Abdosos se consolaren de la mort de llur senyor, i lo gall cantà, i lo ca s'alegrà.
— Companyó, — digué l ca al gall, — si tu haguesses tant folla muller com ha mon senyor, ¿què li faries, si s fos aventura que en aquest cas de mort t'aportas, en que ha aportat mon senyor?
Adoncs lo gall digué que si ell fos en lloc de son senyor, que ell tallaria cinc vergues d'un magraner que havia en l'hort, i batria tant sa muller, tro que totes les hagués trencades, o fes menjar i beure sa muller, o que la deixas morir de fam i de set. L'hom, qui hagué enteses les paraules que l ca i el gall havien dites, se llevà del llit, i féu çò que l gall havia aconsellat; i sa muller, con fou bé batuda, menjà i begué, i féu tot çò que son marit volgué.
Con na Renart hagué recontat l'eximpli damunt dit davant lo rei, digué que l gall era tant savi, que l sabria aconsellar en totes coses, i per açò no calia que l rei se cresqués de son consell; i majorment com en multitut de consellers ha trop gran desvariament de diverses intencions i opinions i volentats, per la qual multitut es moltes vegades torbat lo consell de princep.
