havia mort lo cavaller, i l'hom digué al rei aquestes paraules:
—Senyor en rei, costuma es de Déu que perdoni, pus que hom li clama mercè; perquè vós, qui sou en terra tinent lloc de Déu, a vós deman perdó, i deveu perdonar, pus que Déu perdona.
I el rei respongué dient aquestes paraules:
—Déu es just i misericordiós. Justicia fa, si perdona a aquell qui no fa falliment a escient; i con ha errat per algun accident o per alguna ventura, i adoncs se penet i demana perdó, llavors la misericordia de Déu li perdona. Mas la justicia de Déu no hauria concordança ab misericordia, si misericordia perdonava a hom qui proposa fer pecat, i puxes ha esperança de demanar perdó. I car tu proposares occiure l cavaller, i puxes hagueres esperança en mi que t perdonas, per açò no ets digne que t perdon.
En les paraules que hagué dites lo rei conegueren los missatgers que l rei deia contra les paraules que l'escuder li havia dites, en çò que no li hagué volgut donar l'ofici que li queria.
Con lo rei i tots los altres hagueren menjat i foren eixits de la sala, los missatgers sen vingueren a llur hostal, i l'un deia a l'altre que gran era la noblesa de la cort, i gran po-
