— En una terra s'esdevenc que un cristià havia un esclau sarraí en qui molt se fiava i al qual feia molts de plaers; i el sarraí per çò car era a ell contrari per llig, no li podia portar bona volentat, ans considerava tots jorns com l'auciés. I per açò, senyor n'orifany, — digué na Renart, — tant són la serp i el gall d'estrany llinatge a vós i a vostres companyons, que jatsia çò que no mengen carn, per tot açò no us hi fieu, ans creeu per cert que consentiran en tot açò que sia damnatge de vós i de vostres companyons.
En gran consir entrà l'orifany per les paraules que na Renart li havia dites, i considerà llongament en lo damnatge que li podia venir a ell i a sos companyons per l'elecció del rei que havien fet i per sos consellers. Dementre que l'orifany en així considerava, na Renart li digué que no hagués temor del rei ni de sos companyons; car si ell volia esser rei, ella tractaria perquè podria esser rei.
Mas l'orifany dubtà en na Renart que no lo traís, car per natura més devia amar les besties que viuen de carn que les besties que viuen d'herba, i digué a na Renart estes paraules:
— En una terra s'esdevenc que un milà portava una rata, i un ermità pregà Déu que aquella rata caigués en sa falda. Per les ora-
