gué bo çò que deia na Renart; i tots aquests consellaren al rei que na Renart, que era ben parlant i havia gran saviesa, fos del consell del rei. I d'altra part na Renart consellà i tingué per bo que l'orifany i el senglar i el bóc i el moltó fossen del consell del rei així mateix. En gran consir foren l'ors i el lleopart i l'onça, quan oiren que na Renart fos del consell del rei, car gran por hagueren que na Renart, ab sa parleria i maestria, no ls fes venir en ira del rei, i majorment com na Renart hagués més aconsellada l'elecció del rei que neguna altra bestia.
— Senyor, — digué l lleopart al rei, — en vostra cort es lo gall, qui es bell de persona i es savi, i sab esser senyor de moltes gallines. Aquell canta en l'alba molt clarament i bellament; perquè molt mellor se convé que ell sia de vostre consell que na Renart.
L'orifany digué que bo era que l gall fos del consell del rei, per çò que li donas eximpli com degués regir i sotsmetre a sí la reina, i per çò que l despertas en l'alba i que pregas Déu. I na Renart era bona a esser conseller del rei, per çò car es savia bestia i sab moltes coses.
Lo lleopart digué que no s convé en consell de rei esser dues persones qui per natura sien en malvolença, car, per la mala volentat
